Si entres, Manel, en el Club de Can Seixanta...,
he pensat que una bona manera d'acompanyar-te, congratulant-nos-en, podia ser recordar una anècdota d'altres temps que no eren gens alegres ni divertits com sí que deuen ser els dels teus Sixty.
Crec que també eren, això sí, els anys seixanta, a les acaballes. Eres tan modèlic que només podies estar a la Model, per obra i gràcia del Movimiento Inmóvil, i jo era encara de la Ínclita, per la qual cosa em van animar a fer-te una visita (no et deixaven tenir-ne moltes), ja que a mi no em negarien el permís si anava per raons espiritualíssimes. Vaig agafar un taxi, vaig transmetre el meu destí i el xòfer em va dir: "Reverend, anar a aquests llocs porta mala sort".
I tant! En un semàfor, un motorista que havia frenat precipitadament va tocar el taxi per la meva banda. "Veu, ja li deia jo que portava mala sort", va fer-me el taxista. I per veure si li havien fet molt d'estropici, va obrir la seva porta just quan venia una altra moto, que se la va fotre contra la porta. "Mosèn, va concloure resignat el meu transportista, espero que no torni a haver d'anar a visitar cap cosí seu a llocs com aquest".
La visita de després no la recordo, però no n'he oblidat aquest aperitiu.
De tu, Manel, fora del taxista i la seva malastrugança, no tinc cap mal record. A part d'amb el nom, mai no m'he cansat d'acompanyar-te en silenci i com de lluny, però a prop, en les teves passes per la vida. I espero que sigui per molts anys més.
Molo (o Josep Manuel; però ja no José Manuel, que d'aquella època...)
he pensat que una bona manera d'acompanyar-te, congratulant-nos-en, podia ser recordar una anècdota d'altres temps que no eren gens alegres ni divertits com sí que deuen ser els dels teus Sixty.
Crec que també eren, això sí, els anys seixanta, a les acaballes. Eres tan modèlic que només podies estar a la Model, per obra i gràcia del Movimiento Inmóvil, i jo era encara de la Ínclita, per la qual cosa em van animar a fer-te una visita (no et deixaven tenir-ne moltes), ja que a mi no em negarien el permís si anava per raons espiritualíssimes. Vaig agafar un taxi, vaig transmetre el meu destí i el xòfer em va dir: "Reverend, anar a aquests llocs porta mala sort".
I tant! En un semàfor, un motorista que havia frenat precipitadament va tocar el taxi per la meva banda. "Veu, ja li deia jo que portava mala sort", va fer-me el taxista. I per veure si li havien fet molt d'estropici, va obrir la seva porta just quan venia una altra moto, que se la va fotre contra la porta. "Mosèn, va concloure resignat el meu transportista, espero que no torni a haver d'anar a visitar cap cosí seu a llocs com aquest".
La visita de després no la recordo, però no n'he oblidat aquest aperitiu.
De tu, Manel, fora del taxista i la seva malastrugança, no tinc cap mal record. A part d'amb el nom, mai no m'he cansat d'acompanyar-te en silenci i com de lluny, però a prop, en les teves passes per la vida. I espero que sigui per molts anys més.
Molo (o Josep Manuel; però ja no José Manuel, que d'aquella època...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario